El pi negre, el tot terreny dels arbres pirinencs

10
gener
2023
Tronc de pi negre, art natural (Pinus uncinata). © Francesc Rodríguez Ambel

Ja hem encetat un nou any i el cicle a la natura, amb més o menys retard, recorre el seu camí. El calendari fenològic no hi entén de dates assenyalades ni de festius, dia amunt o dia avall el transcurs de la jornada segueix el seu pas. Avui hi pensava mentre m'endinsava en un entorn idíl·lic com la vall de Monastero, just al peu de la mítica i emblemàtica muntanya dels Encantats al Parc Nacional d'Aigüestortes i estany de St. Maurici i entremig d'un excel·lent bosc de coníferes en què es barregen bedolls i alguna moixera, on el cant dels tímids, però actius ocells passeriformes combina harmoniosament amb el sempre relaxant so constant de l'aigua tremolosa que repica el roquissar dels barrancs de muntanya.

Pinya
Pinya amb els seus escudets en forma de ganxo. © Francesc Rodríguez Ambel

A mesura que guanyo alçada, el bosc s'esclarissa i contemplo el gran poder d'adaptació del pi negre (Pinus uncinata), el tot terreny dels arbres; l'esmento així per la seua gran capacitat de supervivència en un medi hostil. Un arbre capaç de sobreviure el gèlid hivern dels dos mil quatre-cents metres i aguantar la insolació els dies més intensos de la canícula estival. Sense cap dubte protagonista dels nostres boscos subalpins pirinencs. A l’hivern, als seus peus, les petites branques nues dels nabius i els lluents nerets sobresurten entre les plapes regelades de la poca neu caiguda aquests dies. El pi negre, s’escampa entre una gran amplitud ecològica i arriba al punt més alt de la muntanya. Naix i s’adapta a vegades en una escletxa rocallosa d'un gran bloc granític que romandrà anys clavat a la roca com un petit bonsai. M'encisen les seues fulles d'un verd fosc, rígides i corbades que acaronen el seu fruit, unes pinyes petites i singulars on els seus escudets formen una petita ungla, el ganxo que esdevé el nom etimològic de l’espècie (uncinata) i identifica aquest  icònic arbre dels boscos pirinencs de les Valls d'Àneu.

De baixada, tinc temps encara per observar amb atenció el tronc tortuós i recaragolat d'un pi negre aïllat que em recorda aquell fil de cotó que la filadora girava al voltant del seu eix per guanyar fortalesa. Un tronc nu, sense escorça, damunt del qual el torb, la pluja, la calamarsa i el sol han adobat una obra escultòrica ferida de mort. Però plena de bellesa, on s'entreveuen les restes de les branques esquinçades que amb imaginació prenen vida com si volguessin abraonar el paisatge. Són les restes d’un colós que anys enrere vivia ferm en aquest medi i que l’atzar de la vida, ara, ens el deixa contemplar. El pas del temps, el pas dels anys, vida i mort, així és la natura.

Amb la intenció de continuar apropant-vos aquest estimat territori que dia a dia ens mostra la bellesa dels seus petits valors naturalistes i culturals, des de la Secció de Natura del Consell Cultural de les Valls d’Àneu us desitgem un molt bon any 2023.

Francesc Rodríguez és naturalista i guia intèrpret. Actual responsable de la secció de natura del Consell Cultural de les Valls d’Àneu i administrador de l’empresa Obaga Serveis Ambientals SL. Realitza nombroses activitats divulgatives en els dos espais naturals protegits del Pallars Sobirà. La muntanya i la natura dues passions que esdevenen ofici.
Francesc Rodríguez és naturalista i guia intèrpret. Actual responsable de la secció de natura del Consell Cultural de les Valls d’Àneu i administrador de l’empresa Obaga Serveis Ambientals SL. Realitza nombroses activitats divulgatives en els dos espais naturals protegits del Pallars Sobirà. La muntanya i la natura dues passions que esdevenen ofici.