Ara que comença el curs i l'Astrofísica i la Relativitat tornaran a les nostres aules, recuperem aquella entrada sobre l'arribada de la docència en aquests camps a la nostra Universitat. En aquell primer text ens vam centrar en la figura del professor Ramon Lapiedra i l'arribada de la recerca en Relativitat a la Universitat. Tanmateix, abans d'això ja n'hi va haver, de docència i també de recerca.
Aquesta segona entrada ha estat possible gràcies a una conversa amb el professor José María Ibáñez, un dels protagonistes del relat que ara llegireu, i a converses posteriors amb els professors Juan Antonio Morales i Joan Ferrando.
Comencem pel principi. Podríem dir que va ser per l'any 1970 quan es va iniciar la docència de la Relativitat a la Universitat de València (UV). Va ser el responsable de la Càtedra (Departament) de Matemàtiques I, el professor Llorenç Ferrer qui la va iniciar. Joaquín Olivert i Antonio Ten van resseguir aquest esforç. En el cas de Ten, amb estades en les universitats d'Aix-en-Provence amb Jean Marie Souriau, i de Perugia, amb Giuseppe Arcidiacono. Olivert i Ten van fer les primeres tesines (treballs de postgrau) en temes relacionats amb la Geometria Diferencial i les Varietats Diferenciables. A més, s'encarregaren de la docència d'aquestes disciplines en la Facultat de Ciències a començaments dels anys 70. La teoria que la va originar feia mig segle i les implicacions i desenvolupament que havia assolit la feien ja imprescindible en qualsevol itinerari de Física Teòrica.
La Càtedra de Matemàtiques estava ubicada en barracons (sí, això ja existia), deixats caure en el pati de l'actual edifici de Rectorat de la UV. L'assignatura s'emmarcava en la llicenciatura en Ciències, dividida en 'seccions' que determinaven el camí curricular de cada estudiant. Aquestes seccions representen l'origen de les actuals facultats de ciències del Campus de Burjassot.
Per aquell moment, es van definir els plans d'estudi de les noves llicenciatures. El professor Olivert va ser qui va dissenyar una especialitat de Mecànica en l'especialitat de Matemàtiques, mentre que el professor Álvaro López va dissenyar la d'Astronomia, dintre dels mateixos estudis. S'hi va crear el Departament de Mecànica i Astronomia, que substituïa el de Matemàtiques I. En aquesta època tres estudiants acabats de llicenciar, Miquel Portilla, Diego Sáez y José María Ibáñez es van incorporar als esforços iniciats per Olivert i Ten.
El primer curs de Relativitat General i Cosmologia de l'acabat d'estrenar pla d'estudi va ser preparat pel professor Joaquín Olivert i impartit per ell i per José María Ibáñez durant el curs 1977-1978. Fent servir uns apunts propis extrets dels llibres de text més rellevants de la disciplina i del recentment publicat ''Gravitation'' (encara ara molt popular), el professor Olivert va presentar a l'alumnat una visió moderna de la Relativitat General. Va ser un curs de cinc hores setmanals, amb una durada de 30 setmanes (el que vindrien a ser ara 13 crèdits). El curs estava adreçat tant a l'especialitat de Física Teòrica com a la de Mecànica de la llicenciatura de Matemàtiques. El professor Olivert va continuar amb l'ensenyament de la Relativitat i la Mecànica en Matemàtiques fins la seua jubilació.
Des de l'any següent, la docència de la Relativitat en la llicenciatura en Física va ser realitzada per Ibáñez (cursos 1978-1979 al 1981-1982). L'assignatura s'impartia amb un material preparat partint d'uns apunts del professor José Bernabeu i del llibre "Teoria Clàssica dels Camps" de Landau i Lifshitz. Per aquesta època va arribar a València el professor Lapiedra i podríem enllaçar amb l'entrada anterior. Darrere vindrien Juan Antonio Morales i Joan Ferrando, segona fornada de relativistes, encara actius i que, junt amb Miquel Portilla i Ramon Lapiedra van ser responsables de la docència de la Relativitat en les llicenciatures de Matemàtiques fins que va desaparèixer del pla d'estudis, i de Física fins fa uns anys.
Per altra banda, en l'especialitat d'Astronomia, amb els professors Álvaro López i José Luis Valdés com responsables, s'hi va incorporar la docència de l'Astrofísica en 1974 de manera no oficial. El professor López doblava la seua dedicació docent, fent el curs d'Astronomia i, a més, un d'Astrofísica, responent la demanda d'un petit grup d'alumnes de Física.
Més tard, en constituir-se les facultats actuals, Llorenç Ferrer i José Bernabéu van aconseguir incorporar l'Astrofísica com a assignatura de la llicenciatura en Física. En aquest cas, el primer professor de l'assignatura a la UV va ser Guillem Bernabéu en els cursos 1980-81 i 1981-82, usant uns apunts preparats per Ibáñez. Aquest se'n va encarregar en el curs 82-83 i en tornar del seu postdoc a L'Observatori de París-Meudon, des de 1985 a 1993.
En 1993, un canvi en els plans d'estudi va separar l'assignatura d'Astrofísica entre dues de quadrimestral en 4t (Fonaments d'Astrofísica) i 5è (Evolució Estel·lar). Finalment, en els canvis de llicenciatures que es van implantar a finals dels 2000, tot el que roman és una assignatura d'Astrofísica en tercer curs.
A banda de la relació temporal d'esdeveniments, és importar ressaltar com l'interès d'unes quantes persones per un camp determinat i la seua docència va ser el motor de la incorporació de la UV a aquesta branca de coneixement. Un llibre, un llapis, una llibreta i voluntat d'avançar. No cal res més. Perquè aquesta branca de la història ens demostra que la Relativitat no només va arribar de la mà de l'estimat professor Lapiedra, sinó que aquest grup de persones anaven fent camí de manera independent i autodidacta. També cal afegir que hem de prendre consciència que les coses que passen sempre tenen darrere aquestes persones i les seues voluntats i que no és gens sa oblidar-ho.
Que aquest text servisca doncs d'humil homenatge als seus esforços.
