Octubre és el mes en què es coneixen els noms de les persones guardonades amb els Premis Nobel. Us recomane visitar la pàgina web oficial, està plena de dades interessants i curioses. Molta de la informació que llegireu a aquesta entrada està estreta d’aquesta font.
Si heu llegit aquest humil blog amb assiduïtat sabreu que algunes de protagonistes dels meus escrits han sigut les dones que han rebut el Nobel de Medicina. M’he pres la llicència d’anomenar-les rara avis, perquè com comprovarem als següents paràgrafs són una excepció dins els guardonats. Anem allà amb les dades, que es note que ens dediquem a la ciència.
El nom complet és el Premi Nobel en Fisiologia o Medicina i es va atorgar per primera vegada en 1901. Des d’aleshores s’han entregat 115 premis a 229 persones, ja que molts anys el premi és compartit. Frederick G.Banting va ser el més jove en rebre’l, amb només 31 anys, en 1923 pel «descobriment de la insulina». L’any 1966 va ser per a la persona de més edat, Peyton Rous, de 87 anys, pel «seu descobriment dels virus inductors de tumors».
Ara bé, d’aquestes 229 persones premiades, només 13 han sigut dones: sí, només el 5,7% dels guardons tenen nom de dona. I el mateix passa amb la resta de premis en física, química, de la pau, literatura i economia. Però us deixe que feu els comptes vosaltres que ja vull passar a nomenar a les vertaderes protagonistes. Com he comentat en moltes ocasions, divulgar amb perspectiva de gènere no és només fer un llistat amb noms de dona, però de vegades també cal fer-ho:
La primera a rebre aquesta distinció va ser Gerty Cori, en 1947 i junt amb el seu home per «la seua recerca sobre la conversió catalítica del glucogen». La segona distinció a una dona arribaria 30 anys després amb Rosalyn Yalow en 1977, pels «seus estudis amb radioimmunoassaig de les hormones».
En 1983 Barbara McClintock va ser la tercera premiada i l’única en solitari, per «descobrir els elements mòbils dins el genoma». La neuròloga Rita Levi-Montalcini tal volta és una de les més conegudes del llistat en què va entrar l’any 1986 per «la identificació del factor de creixement». Només dos anys després Gertrude B. Elion seria llorejada pels «seus importants descobriments en el desenvolupament de nous fàrmacs».
L’any 1995 Christiane Nüsslein-Volhard va ser distingida pels «seus estudis sobre els mecanismes genètics que controlen el desenvolupament embrionari». Linda B. Buck ho va ser en 2004 per «descobrir els receptors olfactius i l’organització del sistema de l’olfacte»
«El descobriment del virus d’immunodeficiència humana» va ser el treball pel qual Françoise Barré-Sinoussi va ser guardonada en 2008. I el «descobriment de l’enzim telomerasa i l’estructura molecular dels telòmers» pels que els atorgaren el premi en 2009 a Elizabeth H. Blackburn i Carol W. Greider, l’únic compartit entre dues dones.
En els darrers deu anys trobem a les tres últimes premiades. En 2014 May-Britt Moser, amb el seu marit, per «descobrir les cèl·lules cerebrals que constitueixen el sistema de posicionament cerebral». En 2015 Tu Youyou, primera dona xinesa en guanyar un Nobel en qualsevol categoria, pels seus «treballs sobre noves teràpies contra les infeccions causades per paràsits». I l’any passat, Katalin Karikó pels seus «estudis en modificacions de nucleòsids que van permetre el desenvolupament d’una vacuna basada en ARN contra el virus COVID-19».
En el moment d’escriure aquesta entrada ja sabem que els guardonats d’enguany en medicina, física i química són 7 homes. No faré cap comentari al respecte. Sempre preferisc acabar amb poesia, en homenatge a elles, i millor si és de Maria-Mercè Marçal:
Però jo, de puntetes,
vaig atrapar la lluna.