En aquesta ocasió ens allunyarem en el temps, però ens acostarem geogràficament per parlar de Lluís Alcanyís. Molts el coneixeu perquè l’hospital de la seua Xàtiva natal porta el seu nom. Hui intentaré contar-vos la importància de l’obra i de l’activitat docent d’aquest jueu convers que va acabar condemnat a morir en la foguera per les mateixes autoritats que el van encimbellar.

S’ha escrit poc sobre Alcanyís, però molt bé. Un exemple és aquest article del meu benvolgut Carmel Ferragut. Justament m’he retrobat amb ell fa uns dies i també m’ha recomanat aquest altre treball més recent de Frederic Aparisi.

Xàtiva va ser la jueria més important, després de la ciutat de València, durant els segles XIII i XIV. I com a tal va ser un destacat centre de coneixement i comerç. Però tot i la proximitat que moltes famílies jueves tenien amb la Corona, després de  la introducció de la Inquisició castellana molts es veren obligats a la conversió. Així i tot va continuar la seua opressió i reclusió en els calls i la prohibició dels càrrecs que havien desenvolupat.

Lluís Alcanyís va néixer en aquest context a la Xàtiva de 1440 en el si d’una família jueva conversa benestant d’artesans, notaris i botiguers. Sabem molt poc dels seus primers anys de vida, però sembla que es va formar com a metge a Girona. Sí que està documentat que va exercir la seua activitat professional a la ciutat de València des de 1467 fins a la seua mort. Va assolir gran  fama com a clínic i estudiós. Entre els seus pacients es trobaven figures rellevants de la ciutat com l’advocat Pere Belluga o el mestre racional Guillem Saera. Tal seria la seua fama que el 1469 va rebre el nomenament de metge personal del futur Ferran el Catòlic. Anys després va rebre el càrrec i el privilegi ser el perit mèdic de la cort de justícia criminal per als casos del terme de València.

A més de la seua tasca assistencial, Alcanyís va ser una figura clau en la institucionalització dels estudis de medicina i cirurgia. Va exercir com examinador de metges des de la seua arribada a la ciutat i en el moment de la creació de l’Estudi General de València en 1499 i la seua facultat de medicina, va ocupar la primera i única «cadira de medicina e cirurgia».

Paral·lelament va cultivar l’escriptura des de diferents vessants. Va participar en alguns texts col·lectius de poesia, com Trobes en llaors de la Verge Maria, junt amb Jaume Roig entre d’altres. Aquest és el primer text imprès en llengua catalana i un dels més antics productes de les premses ibèriques. Però l’obra clau de Lluís Alcanyís és el Regiment preservatiu e curatiu de la pestilència.

Aquest text es va publicar per primera vegada el 1490, motivat per l’epidèmia de pesta que va assolir el Regne des de la tardor de 1489 fins a l’estiu de 1490.

El físic valencià va voler establir una guia de diagnòstic i tractament d’aquesta malaltia, com diu Ferragut a l’article que abans he enllaçat «Alcanyís mirà de donar explicacions a l’epidèmia i de fer-li front amb uns consells adequats, adreçats a un públic burgès que des de les acaballes del segle XIII havia mostrat un gran interès per la medicina i la filosofia natural». A més, ho fa en llengua vernacla, amb un caràcter eminentment pràctic i un estil directe. M’agrada pensar que Lluís Alcanyís va ser el primer divulgador de la ciència en valencià. Actualment del Regiment preservatiu, només se'n conserven tres exemplars al món, un dels quals a la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu.

I què li va passar a aquest metge, perit, escriptor, divulgador i formador de metges? La seua fama i aportacions científiques no varen poder evitar que el Sant Ofici fixés la mirada en la família d’Alcanyís per les seues idees i accions judaïtzades. Alcanyís fou condemnat a morir en la foguera el setembre de 1504, juntament amb la seua segona esposa, condemnada i executada immediatament. En aquest assumpte sembla implicat Salvador Abril que va succeir a Alcanyís en la càtedra i els seus càrrecs de perit després que el 25 de novembre de 1506 morira en la foguera en la plaça de la «Sedis Valentie dels Apòstols» plena de gent.

Lluís Alcanyís va ser un gran metge i mestre de metges, a més d’un pioner en mesures d’higiene i salut pública. Els seus escrits ara ens poden resultar senzills però tracten assumptes no coneguts que s’havien d’idear, demostrar i fer valdre per a convertir-los en norma. L’únic homenatge actual a aquest gran de la medicina valenciana és un garrofer al Jardí Botànic de la Universitat de València. Un garrofer resistent i humil, com la memòria de tots els que recordem el seu llegat.