Sabeu que és un retroacrònim? Jo no ho sabia fins fa poc i precisament és el que ha passat en la història del test d’Apgar. Sovint es creu que APGAR són les inicials dels ítems que mesura aquest test que avalua la salut dels nadons immediatament després del part: Aparença, Pols, Gesticulació, Activitat i Respiració. Però el que molta gent desconeix és que eixe acrònim es va crear a partir del cognom de l’anestesiòloga que el va validar i publicar per primera volta.
Virginia Apgar va nàixer el 1909 a un poble de Nova Jersey (EUA). Des de ben jove va compaginar diverses activitats. Tocava el violí i actuava al grup de teatre de l’escola, era molt bona estudiant i, com son pare, aficionada a la jardineria i l'astronomia. L’any 1933 va acabar els estudis de medicina a la Universitat de Columbia amb altres huit dones d’un total de noranta alumnes.
La seua intenció era ser cirurgiana i va fer una estada preparatòria de dos anys a l'Hospital Presbiterià de Nova York. Sembla que el seu mentor, Allen Wipple, la va dissuadir amb l’argument que una dona no tindria futur en el món de la cirurgia. Us estalviaré la meua opinió i intentaré continuar considerant el Dr. Wipple pels seus avanços en patologia i cirurgia pancreàtica. La seua tècnica encara és la d’elecció com a tractament del càncer de pàncrees operable.
Virginia va decidir formar-se i investigar en el camp de l’anestesiologia que, en aquells moments, encara no era una especialitat mèdica i era exercida per personal d’infermeria format a tal efecte. Gràcies a aquesta decisió, Virginia Apgar és també considerada una de les mares fundadores d’aquesta especialitat tal com la coneixem hui en dia. Pels importants avanços en la tècnica anestèsica durant l’últim segle també han pogut avançar considerablement la resta d’especialitats quirúrgiques.
Anys després va tornar a l'Hospital Presbiterià convertida en directora del primer servei d’anestesiologia del centre. Compaginava la seua tasca assistencial amb la docència universitària i una rellevant activitat investigadora. Va centrar la seua carrera en l’anestesiologia obstètrica i es va dedicar a estudiar els efectes de l’anestèsia en la mare i el nadó durant el part i en les raons de morts prematures dels nounats. Tot això en un context en què les taxes de mortalitat infantil estaven disminuint, però en el qual la mortalitat durant les primeres 24 hores de vida seguia estable.
Es va dedicar a analitzar milers de parts per detectar quines particularitats podien ajudar a reconèixer de forma precoç els nadons sans d’aquells que tenien problemes i necessitaven una atenció especial en els primers moments de vida. Arran d’aquesta recerca clínica va publicar en 1953 l’article on proposava un test per avaluar la salut dels nounats. Conegut com el test d’Apgar, va ser molt prompte acceptat per la comunitat mèdica i a hores d’ara continua utilitzant-se arreu del món i salvant la vida d’aquells nouvinguts que precisen una atenció precoç.
I en què consisteix el test d’Apgar? Podeu trobar infinitat d’informació amb una senzilla recerca a Google, però deixeu-me que us faça un resum. Com Virginia va recomanar, s’avaluen cinc aspectes del nadó: color de la pell, freqüència cardíaca, gestos reflexos, to muscular i esforç respiratori. A cada apartat se li dona una puntuació de 0 a 2. La suma de les cinc puntuacions ens indicarà la situació del nadó i l’actuació a seguir.
Així cada nounat pot classificar-se en un d’aquests tres grups: de 0 a 3 punts presenta una depressió severa i precisa una reanimació avançada immediata. De 4 a 6 punts indica una depressió moderada i necessita maniobres dirigides a la funció deprimida i un seguiment posterior especial. De 7 a 10 punts es tracta d’un nadó en bones condicions. L’avaluació es realitza al minut de nàixer i cinc minuts després, ja que durant els primers moments de vida poden haver-hi canvis molt importants.
La Dra. Apgar també va ser pionera en l’estudi de les malformacions congènites i dels problemes relacionats amb els naixements prematurs. Les seues investigacions varen demostrar que l’edat gestacional està directament relacionada amb la puntuació del test d’Apgar i, per tant, amb les complicacions en els primers minuts de vida.
A banda de desenes d’articles científics Virginia Apgar també va fer divulgació en premsa i va escriure el llibre Is my baby all right? junt a l’escriptora Joan Beck. Va continuar treballant, col·leccionant segells, tocant el violí i jugant al golf fins poc abans de la seua mort el 7 d’agost de 1974, dia internacional dels fars.