Falles del Pirineu entre savines turíferes

29
de
juny
de
2022
Imatge 1. Savina turífera (Juniperus thurifera) © Francesc Rodríguez

L'estiu al Pirineu, meteorològicament parlant, fa setmanes que ha arribat. Una calor desmesurada impròpia per les dates de l'any ens ha assetjat amb força, el vent càlid, amb unes temperatures anòmales, ens ha deixat un paisatge ben ros, eixut i ressec. Ja és una clara evidència que haurem de començar a conviure amb els estralls del canvi climàtic.

Falles al Botanal
© Francesc Rodríguez

Com és costum arreu del nostre país, amb l'arribada del solstici d'estiu, la festa del foc pren protagonisme. A diferents pobles del Pirineu se celebra l’emblemàtica baixada de falles. Una tradició reconeguda Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l'any 2015 i que encara manté viva la flama als habitants de les valls. La fusta tallada i assecada des de fa mesos cremarà a les espatlles dels fallaires, portadors de la llum i el foc. Com acostumo a fer des de fa anys em desplaço a la Vallferrera, al poble d'Alins, per baixar la falla des del Botanal, un topònim curiós que deriva de bot i que bé recull Alcover Moll al seu diccionari etimològic on fa referència a un salt d'aigua, i certament el barranc, des d'aquest espectacular mirador, es despenja de dalt de la cinglera i "bota" fins a abocar el seu fil d'aigua, enguany més eixut que de costum, fins a la Noguera de Vallferrera.

El camí del Botanal és costerut, però alhora preciós, el pes de la falla de pi a les espatlles s'alleuja amb les meravelloses panoràmiques de la vall. La carrua de la cinquantena de fallaires forma una processionària humana que desprèn ànim, esperit i emoció. A mig camí, la fila s'atura per fer un repòs. Aprofito per tornar a observar al meu entorn i em fixo en els nombrosos peus de savina turífera (Juniperus thurifera) que envolten el camí. Aquesta conífera, que pertany a la família de les cupressàcies, va ser descoberta i citada casualment l'any 2007 en aquest espai dins del parc natural de l'Alt Pirineu, fet que va suposar el primer esment d'aquest arbre a Catalunya. La seua semblança amb la savina comuna (Juniperus phoenicia) va passar per alt fins que  amb la seua fructificació no se'n va poder determinar l'espècie (els seus fruits blaus la diferencien amb els de taronges de la comuna). Arribats al mirador del Botanal, el poble d'Alins s'empetiteix, l'ombra del Sol arriba als cims i el bocafoscant envaeix el fons de la vall mentre amb el pas dels minuts, lentament, l’ombra fosca embolcalla tot el paisatge. El foc s’encén i les teies de fusta prenen, és hora de carregar la falla encesa i baixar. Des de l’ermita de St. Quirc, a tocar del poble, baixarà una altra filera de fallaires amb torxes de mà enceses que des d’aquí a dalt semblen cuques de llum seguint les ziga-zagues del camí. Si en la Teogonia, Prometeu va tornar a portar el foc als humans que prèviament els havia usurpat Zeus, els fallaires baixen cada nit de St. Joan el foc fins a la falla major de plaça, senyal i vincle de purificació, mentre les savines turíferes contemplen l'espectacle, des de fa anys, resistents a les aixaldes que desprenen les falles al seu pas.

Francesc Rodríguez és naturalista i guia intèrpret. Actual responsable de la secció de natura del Consell Cultural de les Valls d’Àneu i administrador de l’empresa Obaga Serveis Ambientals SL. Realitza nombroses activitats divulgatives en els dos espais naturals protegits del Pallars Sobirà. La muntanya i la natura dues passions que esdevenen ofici.
Francesc Rodríguez és naturalista i guia intèrpret. Actual responsable de la secció de natura del Consell Cultural de les Valls d’Àneu i administrador de l’empresa Obaga Serveis Ambientals SL. Realitza nombroses activitats divulgatives en els dos espais naturals protegits del Pallars Sobirà. La muntanya i la natura dues passions que esdevenen ofici.