Els trencapinyes del Pla de Beret

20
febrer
2023
Mascle de trencapinyes (Loxia curvirostra). © Francesc Rodríguez Ambel

Després d'uns dies de veritable fred polar que s'ha fet notar sobretot a l'alta muntanya, sembla que la bonança torna de nou i malgrat que les matinades encara són fredes, quan s'alça el sol, el termòmetre s'endolceix. Les hores d'insolació guanyen dia rere dia i a la solana quasi bé, tot és terreny.

Mitjans de febrer, al Pla de Beret, una de les planúries pirinenques per excel·lència, natura, llegendes de bruixes, pedres megalítiques, un veritable indret farcit d’un llegat sensacional. Indret de contrastos estacionals, on a l'estiu peixen nombrosos caps de bestiar, i ara en aquestes dates, hi bull la remor de centenars d'esquiadors que remunten les muntanyes antropitzades per l'esport blanc. Remuntadors que s'enlairen cap als cims de Baciver i Costarjàs, el Tuc del Dossau i el Saumet, mentre a la plana, la Noguera Pallaresa s’escola cap a Àneu, submergida sota la neu i el gel, arrecerada de tant brogit.

En una raconada prop del riu de Barlongueta, damunt de la cabana de Gessa, camí cap al Tuc del Mièi, em sento atret per la cridòria d'un estol d'una dotzena de trencapinyes (Loxia curvirostra), que el rebuf constant del vent de port els duu a bon recer. Aquest moixó de bec singular és un clar exemple evolutiu de les nostres espècies. Posseeix un bec oblic i corbat, tal com ens indica el seu nom etimològic, preparat i adaptat per trencar la part més coriàcia de les pinyes. Es tracta d’una veritable tenalla que li permet extraure les petites llavors, font energètica que els aporten els fruits de les coníferes de l'alta muntanya.

Femella de trencapinyes  (Loxia curvirostra). © Francesc Rodríguez Ambel

Observo com un mascle arrapat a la capçada d'un petit pi roig fa equilibris damunt les fulles com un veritable funàmbul i comença el cant que sembla nupcial. Es grata i pentina el seu plomatge rogenc mentre les notes es dispersen a l’entorn amb el seu característic kuik-kuik-xuix-xuic... Mentrestant a uns pocs metres davant seu, damunt una branca nua d’acícules, una preciosa femella resta estàtica, lluint el seu plomatge verd característic. Guaita i valora les qualitats de l'insistent moixó. No calen carantoines ni moixaines, ni massa contemplacions. El millor, el mascle més formós, el baríton que entoni les precises notes sil·làbiques encisarà la femella per iniciar el cicle reproductiu. Uns dies més tard la femella pondrà de tres a cinc ous que covarà al llarg d’una quinzenada de dies per donar vida a uns nous polls que alçaran el vol, només vint dies després, ja entrada la primavera quan emergirà la nova verdina i la Noguera de nou es deixarà entreveure en mig de tanta bellesa.

Cada vegada que visito el Pla de Beret, no puc deixar de pensar en aquella sensacional descripció que en feu J. Verdaguer:

De Beret la immensa plana té la forma de bressol,
té muntanyes per barana on com mare aguaita el sol.

Tant de bo que l'aparellament dels trencapinyes de Beret bressolin una nova pollicada i mantinguin ben viva aquesta interessant espècie, dels nostres hàbitats pirinencs.

Francesc Rodríguez és naturalista i guia intèrpret. Actual responsable de la secció de natura del Consell Cultural de les Valls d’Àneu i administrador de l’empresa Obaga Serveis Ambientals SL. Realitza nombroses activitats divulgatives en els dos espais naturals protegits del Pallars Sobirà. La muntanya i la natura dues passions que esdevenen ofici.
Francesc Rodríguez és naturalista i guia intèrpret. Actual responsable de la secció de natura del Consell Cultural de les Valls d’Àneu i administrador de l’empresa Obaga Serveis Ambientals SL. Realitza nombroses activitats divulgatives en els dos espais naturals protegits del Pallars Sobirà. La muntanya i la natura dues passions que esdevenen ofici.